Ella

No em pregunteu d'on sóc ni d'on vinc. Hui no estic segura.
Passen tantes coses que ens fan dubtar de qué serveix la nostra existència en aquest planeta...
Passen per la meua ment un cúmul d'emocions, sensacions i sentiments indescriptibles,
qué som?, per a qué estem açi?, té algún sentit aquesta vida?
Pensant en positiu, tenim tot allò que volem i desitjem amb les majors ganes, però hi ha coses, que per desgràcia, no les podem elegir i no tenim ni un vot a donar per a canviar-les.
Que trist és despertar-te un dia i trobar que hi faltar una persona a la teua vida,
i que trist és veure que no la podràs tornar a tocar ni abraçar més mai.
Però som així de senzills i el dia a dia ens ajuda a oblidar, o almenys, a no pensar en certes coses quan estem ocupats.
Hui estic trista, estic trista de pensar en ella, de pensar com ens ha deixat i de pensar totes les coses que he deixat de compartir amb ella. Ella, que era alegre i feliç, que li agradava ballar i viatjar, que sempre ens ajudava a continuar amb un somriure i sempre s'enrecordava de tots nosaltres.
Mai tornarem a tindre un diumenge així, encara que vulguem, ella sempre ens farà falta.