Tira les fulles cap amunt,
riu,
fixa't com cauen,
embrutat de dalt a baix,
plou i passejes pel riu,
o millor dit corres buscant alguna cosa que no vas a trobar
però el petit fet d'anar a buscar-ho ja és una aventura.
Riu.
Tinc ganes de sol, de platja, de passejos inacabables, d'alegria de viure, de berenars al pinar, de pujar dalt de la muntanya perdre'm per allí, i tornar plorant a casa perquè he tardat tres hores a trobar el camí de tornada, però el trobe.
Tinc ganes de posar-me les xangles i notar la frescoreta als peus, i notar els cabells de punta per la briseta de la mar, i sentir olor a mar i que m'agafe desfici, i d'enfadar-me xk no hem crides,
i de trobar-te i alegrar-me, però et trobe.
Tinc ganes de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada