El síndrome de los pies inquietos!

No se que ens ha passat aquest cap de setmana però entre unes coses i d'altres el síndrome de los pies inquietos sen's ha pujat al cap i ja no podrem parar de ballar fins a després de festes!!
Madre mia!! això s'ascla!! Arriba el gallinero.. i felicitat de vida i de festes sevillanes!!

Sentimiento sevillista!!

Tot bonico tot amor!!

Tira les fulles cap amunt,
riu,
fixa't com cauen,
embrutat de dalt a baix,
plou i passejes pel riu,
o millor dit corres buscant alguna cosa que no vas a trobar
però el petit fet d'anar a buscar-ho ja és una aventura.
Riu.

Tinc ganes de sol, de platja, de passejos inacabables, d'alegria de viure, de berenars al pinar, de pujar dalt de la muntanya perdre'm per allí, i tornar plorant a casa perquè he tardat tres hores a trobar el camí de tornada, però el trobe.

Tinc ganes de posar-me les xangles i notar la frescoreta als peus, i notar els cabells de punta per la briseta de la mar, i sentir olor a mar i que m'agafe desfici, i d'enfadar-me xk no hem crides,
i de trobar-te i alegrar-me, però et trobe.

Tinc ganes de tu.

Nunca seremos tan jóvenes como hoy...