Pero también descubrí, por suerte, que existen los compañeros de viaje: compañeros de un ratito, compañeros para una temporadita más o menos larga. Y después, existen también los amigos, los amores, los hermanos: compañeros para toda la vida.
diumenge, 22 de febrer del 2009
divendres, 20 de febrer del 2009
Experiència post-erasmusil

Després de tant de temps de recordar, de voler pensar que encara sóc allí...
m'he adonat que totes les coses bones i roïnes que allí vaig viure ara només són part del meu record, del meu passat, un passat que no vull oblidar... però és el passat.
He aprés a mirar més enllà del que sen's posa davant dels ulls,
he aprés a disfrutar de veritat,
he aprés a notar el sol a la meua cara i pensar que avuí és un dia especial!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)